La pluja

Ploure és, en la seva essència, quelcom que s’acumula a dalt arriba al seu límit i, per gravetat, es desborda cap a la terra. Però no tot el que ens inunda ve dels núvols, ni tot el que ens amara és aigua. Vivim sota constants pluges celestes, mentals i tecnològiques que ens transformen sense demanar permís. Tanquem doncs el paraigua i que la pluja ens cali per plasmar-la en l’obra.
Tal com diu en Bob Marley: «Hi ha qui sent la pluja, d’altres simplement es mullen.»