AIGUA (2021)

Cal trobar una pedra per entendre que l’aigua és quelcom més que allò que hi ha dins d’una ampolla de plàstic, del que ara en diem reciclable.
Si aquesta pedra té les vores arrodonides entenem que l’aigua l’ha arrossegat, polint, pel fregadís del desplaçament les seves arestes. Dintre seu amaga el record de la seva transformació. 
Cal trobar, un matí, les fulles cobertes de rosada.
O el riu que reposat i tranquil cerca el mar.
O les esquerdes que ha deixat al seu pas per barrancs i rieres.
Per entendre que sense rosada no hi hauria plantes.
Que sense riu i sense mar no hi hauria peixos.
Que sense mar no hi hauria pluja.
Que sense aigua no hi hauria vida.
Tot seria desert.
L’aigua arrossega, l’aigua neteja, l’aigua rega. L’aigua apaga la set.
L’aigua ens acosta al mateix temps tant a l’insondable abisme del mar com al reflex de la llum a la superfície emmirallada d’un llac tranquil.
És naixement i destrucció. (Pep Busquet)

“ l’aigua és al mateix temps el més tou i el més dur, s’escapa de les mans i a la vegada modela les pedres més resistents.”  (Lao Tse)

Agost 2021