EXPOSICIÓ LLIURE (2013)

Quantes vegades 100, 1000… podríem llegir aquest tros de text del nostre pintor català universal Antoni Tàpies, sense cansar-nos, sense respirar; us convido a fer-ho, segur que no us deixa indiferents.

En mirar, no heu de pensar mai el que la pintura – com totes les coses d’aquest món – “ha de ser”, o el que volen que molts que només sigui. La pintura pot ser-ho tot. Pot ser una claror solar enmig d’una ventada. Pot ser un núvol de tempesta. Pot ser una petjada d’home per la vida, o un cop de peu – per què no? – que digui “prou”!
Pot ser un aire dolç de matinada, ple d’esperances, o un baf agre sortit d’una presó. Pot ser les taques de sang d’una ferida, o el cant en ple cel blau, o groc, de tot un poble. Pot ser el que som, l’avui, l’ara i el sempre.
Jo us convido a jugar, a mirar atentament …jo us convido a pensar.

(Text sol·licitat per Cavall Fort, publicat dins el núm. 82, gener de 1967, Barcelona).

Agost 2013